Competència en el consum (C. interacció amb el mon i C. social)
La responsabilitat i l'esperit crític a la era de la democràcia global
CEPA Camp Rodó
Febrer 2013
Document marc 1.1
per a la exposició i debat del paper de la
sostenibilitat dintre de la competència social i
ciutadana i la
competència en el coneixement i la interacció amb el mon físic (a
l'edu-
cació secundaria per adults).
Se proposa a la reflexió del
professorat amb la intenció de introduir aquestes matèries
dintre dels continguts curriculars de l'ESPA, tot
seguint les línies suggerides per la
ONU i la Unesco.
|
“Nosaltres som la generació del balafiament, del malbaratament de recursos, i els nostres fills
o els nostres néts tornaran a una situació d’estalvi de recursos. Els historiadors del segle
XXII es referiran al segle XX com un període únic en la història al que va passar
el que no havia passat mai abans i el que no podrà tornar a passar mai més.”
Ramon Folch, 1992
(socioecòleg, consultor en gestió ambiental de la UNESCO, ha estat
membre i secretari general del Comitè Espanyol del Programa MaB/UNESCO)
I ara, això, per què?
Aquest document apareix com a resultat d’una forta inquietud. Un grup de
professors del nostre centre i després d’una sèrie de converses sobre
la nostra visió de la situació global insostenible (socialment,
econòmica i ambiental) ens hem demanat si nosaltres, com educadors,
tenim qualque paper a jugar, si els ensenyants hem d'assumir alguna
responsabilitat per a, com a mínim, fer evident al nostre alumnat tota
aquesta problemàtica. Malgrat ens volen fer creure que els ciutadans no podem fer res, la
realitat és, freqüentment, just a l'enrevés, ja que front a problemes
com aquests els poders politics i econòmics sols reaccionan quan els
ciutadans demostram la nostra preocupació i la nostra determinació.
Som conscients de les nostres limitacions i sabem que des del nostre
petit racó de l’aula no canviarem el món. Però aquesta moguda no és sols
una curolla de dues o tres persones aïllades, sinó que s'emmarca dintre
de la crida de l'ONU, la Unesco i la OEI per la conscienciació de la
població front al greu problema de la sostenibilitat. I per tant el
nostre és un esforç per sumar-nos a una tasca més gran, una tasca
seriosa que du molts anys en marxa i que exigeix la participació de
molta gent si volem veure resultats.
Després de molts d'anys de veure el debat als mitjans de comunicació,
als organismes internacionals i a l'entorn educatiu, des de l'any 2005
l'ONU, la Unesco i la OEI ens criden específicament als educadors, a
través de la Dècada de la Educació per la Sostenibilitat.
Es
preciso, por ello, asumir un compromiso para que toda la educación
(...) preste sistemáticamente atención a la situación del mundo, con el
fin de proporcionar una percepción correcta de los problemas y de
fomentar actitudes y comportamientos favorables para el logro de un
futuro sostenible. Se trata, en definitiva, de contribuir a formar
ciudadanas y ciudadanos conscientes de la gravedad y del carácter global
de los problemas y preparados para participar en la toma de decisiones
adecuadas.
Década por una Educación para la Sostenibilidad = DES (ONU-Unesco, 2005-2014)
|
Directament o indirecta, tota aquesta insostenibilitat està relacionada
amb el consum, amb “l’hiperconsumisme”. Les formes de producció, de
consumir, de gestió ambiental de matèries primeres i dels residus, de
discriminació social, d’obtenció de beneficis a qualsevol preu,
d’explotació social i ambiental de territoris,... és del tot
insostenible.
No vivim en una Terra plana i infinita, encara que el Fons Monetari
Internacional i el Banc Mundial practiquin una economia de Terra plana.
No podem créixer constantment.
El “creixement” no pot ser mai “sostenible” en una Terra finita.
L’anomenat creixement sostenible és una fal·làcia. De fet, el concepte
“creixement sostenible” és un oxímoron.
El creixement intel·ligent és millor que el creixement estúpid, però el creixement intel·ligent
destrueix el medi ambient; i el creixement estúpid també destrueix el medi ambient. La
diferència és que l’intel·ligent destrueix el medi ambient amb un cert... “bon gust”.
Però, al final, és com comprar un bitllet per anar amb el Titànic. Si ets intel·ligent viatjaràs a
PRIMERA classe, si ets estúpid viatjaràs a classe TURISTA, però el resultat, al final, és el
mateix.
Albert Bartlett, 2006
(Professor física, Universitat del Colorado)
|
Sostenibilitat ? crisi econòmica?
Tots sentim en les nostres carns els efectes d’un o altre aspecte de la
crisi global. Uns estan a l'atur, altres tenen una hipoteca que els
ofega, altres han vist baixar el seu sou, altres necessiten un crèdit
que cap banc els vol donar, ... Els aspectes econòmics són, sens dubte els que més clarament sentim,
però no són els únics. Veiem com el clima va canviant, amb plogudes
torrencials, huracans, onades de calor, etc. Veiem com la mar està cada
cop més bruta i dóna menys pesca. Veiem com les ciutats creixen i
generen quantitats astronòmiques de contaminació i fems, molts cops no
reciclable (o no reciclat).
Periòdicament llegim notícies d'espècies animals que desapareixen, de
boscos que es cremen o es talen de forma indiscriminada, de països en
guerra, d'explotació d’homes, dones i nens per altres homes, ...
Són moltes crisis, però si anam a l'arrel veiem que totes estan
fortament interrelacionades, que podem reduir tots aquests problemes en
un sol. Podem resumir-ho en un enfocament que sintetitzi el que ens
preocupa, o el que podem fer, o algun aspecte que ens sembli
especialment representatiu de la situació.
Segons que ens preocupin més els aspectes socio-polítics, econòmics,
mediambientals, o ecològics, etc. veurem una crisi de la democràcia,
ètica, financera, climàtica, etc.
Nosaltres proposam tres paraules clau, tres temes clau, que sintetitzen
el sentiment que ens mou i els camins (pedagògics) que veiem
accessibles:
·
El consumisme reflecteix l'excés econòmic, social,... i la seva insostenibilitat.
·
La solidaritat pròpia de la família o el clan és la única esperança de recuperació.
·
La capacitat crítica, que permet entendre i actuar front a tots aquests problemes.
“Mentre tot sigui egoisme, mentre tot sigui voluntat de consumir, no farem res.
Aquest discurs no és fàcil, però va entrant. I si no entra per les bones entrarà
per les males.”
Arcadi Oliveres, 2008 (Economista i professor universitari)
|
La realitat segueix sent complexa, i la complexitat s'haurà de assumir
de una forma o l'altra, però pensam que focalitzar la tasca al voltant
del consum pot permetre unificar esforços, transmetre un missatge més
clar i evitar la dispersió de les nostres energíes.
Realment... hi ha per tant?
Resulta molt difícil respondre a aquesta pregunta, ja que quasi tot el
planeta actua com si no hi hagués cap problema, com si els problemes
globals fossin problemes de l'altra gent. S'ha proposat el símil de la
granota bullida per entendre que si ens sotmeten a canvis lents ens hi
anam acostumant i no apreciam la sensació de perill.
Ens diuen (i nosaltres ho diem) amb molta freqüència que el ser humà és
un animal racional, i certament tenim una important capacitat
intel·lectual, però no sempre la utilitzam. La realitat és que les
nostres decisions de consum estan més controlades per la publicitat que
per la raó, i les decisions polítiques i econòmiques també tenen un
important caire irracional. Podríem dir que la societat humana és molt
¡mmadura, en el sentit que actua com un nin, sols amb objectius a curt
termini i negant-se a estudiar problemes que caiguin més lluny dels
quatre anys d'un mandat polític.
Però segons el Grup Intergovernamental d'Experts en el Canvi Climàtic:
De los doce últimos años (1995-2006), once figuran entre los doce más cálidos en los
registros instrumentales de la temperatura de la superficie mundial (desde 1850).
Informe de síntesi de 2007 de l'IPCC, pag. 2.
|
Sembla que està clar per tots els experts que l'origen del canvi
climàtic que començam a experimentar (0,8º en el darrer segle) està a
l'activitat humana, especialment a les emissions de CO2 que produeixen
les nostres fonts d'energia.
Los cambios experimentados por la nieve, el hielo y el terreno congelado han
incrementado el número y extensión de los lagos glaciales, han acrecentado la
inestabilidad del terreno en regiones montañosas y otras regiones de permafrost,
y han inducido cambios en ciertos ecosistemas árticos y antárticos.
Informe de síntesi de 2007 de l'IPCC, pag. 2.
|
I els efectes més negatius possiblement estaran relacionats amb les
variacions de les pluges (i sequeres) i la distribució de l'aigua dolça
(glaciars, gel de muntanya, rius...):
Los cambios a escala regional abarcan:
- un calentamiento máximo sobre tierra firme y en la mayoría de las latitudes septentrionales
altas, y mínimo sobre el océano austral y partes del Atlántico Norte, como continuación de
recientes tendencias observadas.
- la contracción de la superficie de las cubiertas de nieve, en la mayor profundidad de
deshielo en la mayoría de las regiones de permafrost, y en la menor extensión de los hielos
marinos; en algunas proyecciones basadas en escenarios IEEE, los hielos marinos de la
región ártica desaparecerían casi completamente al final de los veranos en los últimos años
del siglo XXI
- muy probablemente aumentará la frecuencia de los valores extremos cálidos, de las olas
de calor y de las precipitaciones intensas
- probablemente aumentará la intensidad de los ciclones tropicales; menor confianza en
que disminuya el número de ciclones tropicales en términos mundiales
- desplazamiento hacia los polos de las trayectorias de las tempestades extratropicales, con
los consiguientes cambios de las pautas de viento, precipitación y temperatura
- muy probablemente aumentarán las precipitaciones en latitudes altas, y probablemente
disminuirán en la mayoría de las regiones terrestres subtropicales, como continuación de
las tendencias recientemente observadas.
Informe de síntesi de 2007 de l'IPCC, pag. 8.
|
Però l'informe detalla molt més els canvis esperats, regió per regió,
així com dóna moltes recomanacions de canvis que s'haurien de posar en
marxa. Però també adverteix de dificultats per fer-ho:
Un mayor esfuerzo de cooperación y una ampliación de los mecanismos de mercado
ayudarán a reducir los costos mundiales que entraña la consecución de un nivel de
mitigación dado, (...)
Por otra parte, es muy probable que el cambio climático reduzca la rapidez de los
progresos hacia el desarrollo sostenible. En el próximo medio siglo, el cambio
climático podría dificultar la consecución. (...)
La adaptación es necesaria a corto y largo plazo para hacer frente a los impactos del
calentamiento, incluso con los escenarios de estabilización más prudentes utilizados.
Hay obstáculos, límites y costos cuya naturaleza, sin embargo, no se conoce en detalle.
A largo plazo, un cambio climático sin medidas de mitigación superaría probablemente
la capacidad de adaptación de los sistemas naturales, gestionados y humanos.
Informe de síntesi de 2007 de l'IPCC, pag. 19
|
Per tant sembla que sí hi ha per tant ..., i més. Segons l'ONU ens
enfrontam a una situació de vertadera emergència planetària, i els
canvis proposats són urgents.
Vivimos una situación de auténtica emergencia planetaria, marcada por toda una serie
de graves problemas estrechamente relacionados: contaminación y degradación de los
ecosistemas, agotamiento de recursos, crecimiento incontrolado de la población mundial,
desequilibrios insostenibles, conflictos destructivos, pérdida de diversidad biológica y
cultural (...)
Los educadores, en general, no estamos prestando suficiente atención a esta situación
pese a llamamientos como los de Naciones Unidas en las Cumbres de La Tierra (Rio
1992 y Johannesburgo 2002).
Es preciso, por ello, asumir un compromiso para que toda la educación (...) preste
sistemáticamente atención a la situación del mundo, con el fin de proporcionar una
percepción correcta de los problemas y de fomentar actitudes y comportamientos
favorables para el logro de un futuro sostenible. Se trata, en definitiva, de contribuir a
formar ciudadanas y ciudadanos conscientes de la gravedad y del carácter global de los
problemas y preparados para participar en la toma de decisiones adecuadas.
Década por una Educación para la Sostenibilidad = DES (ONU-Unesco, 2005-2014)
|
De fet fa molts anys que s'estan acordant mesures a nivell
internacional, però el problema és que molts dels acords són massa
ambigus, i si són molt concrets alguns països desenvolupats es negan a
signar-los. La declaració de Rio n’és un bon exemple:
PRINCIPIO 1: Los seres humanos constituyen el centro de las preocupaciones relacio-
nadas con el desarrollo sostenible. Tienen derecho a una vida saludable y productiva
en armonía con la naturaleza.
PRINCIPIO 3: El derecho al desarrollo debe ejercerse en forma tal que responda equita-
tivamente a las necesidades de desarrollo y ambientales de las generaciones presentes y
futuras.
PRINCIPIO 5: Todos los Estados y todas las personas deberán cooperar en la tarea
esencial de erradicar la pobreza como requisito indispensable del desarrollo sostenible,
a fin de reducir las disparidades en los niveles de vida y responder mejor a las
necesidades de la mayoría de los pueblos del mundo.
PRINCIPIO 8: Para alcanzar el desarrollo sostenible y una mejor calidad de vida para
todas las personas, los Estados deberían reducir y eliminar las modalidades de producción
y consumo insostenibles y fomentar políticas demográficas apropiadas.
PRINCIPIO 15: Con el fin de proteger el medio ambiente, los Estados deberán aplicar
ampliamente el criterio de precaución conforme a sus capacidades. Cuando haya peligro
de daño grave o irreversible, la falta de certeza científica absoluta no deberá utilizarse
como razón para postergar la adopción de medidas eficaces en función de los costos para
impedir la degradación del medio ambiente.
PRINCIPIO 20: Las mujeres desempeñan un papel fundamental en la ordenación del
medio ambiente y en el desarrollo. Es, por tanto, imprescindible contar con su plena
participación para lograr el desarrollo sostenible.
Declaración de Rio de 1992.
|
El Secretari General de l'ONU, Ban Ki-moon (juny 2012), va ressaltar la
importància de canviar el patró de comportament i recabar de totes las
parts els compromisos per aconseguir la implementació dels acords de Rio
(1992 y 2012).
Va recalcar que en els pròxims 20 anys, el món requerirà un 50 % més de
menjar, 45 % més d’energia i un 30% mes d’aigua que a l'actualitat.
La superpoblació és, per tant, un aspecte important del problema, junt
amb el consumisme que la cultura occidental transmet a la resta dels
països del món.
A lo largo del siglo 20 la población se ha más que cuadruplicado. Y aunque se ha
producido un descenso en la tasa de crecimiento de la población, ésta sigue aumentando
en unos 80 millones cada año, por lo que puede duplicarse de nuevo en pocas décadas.
La Comisión Mundial del Medio Ambiente y del Desarrollo (1988) ha señalado las
consecuencias: “En muchas partes del mundo, la población crece según tasas que los
recursos ambientales disponibles no pueden sostener, tasas que están sobrepasando
todas las expectativas razonables de mejora en materia de vivienda, atención médica,
seguridad alimentaria o suministro de energía”. (...)
Crecimiento demográfico y sostenibilidad (DES, ONU-Unesco)
|
Als documents que parlen del consumisme de les matèries primeres
s'utilitza el concepte de petjada ecològica per donar una mida del
nostre excés:
Como explicaron los expertos en sostenibilidad, en el marco del llamado Foro de Río +5,
la actual población precisaría de los recursos de tres Tierras (!) para alcanzar un nivel de
vida semejante al de los países desarrollados. Puede decirse, pues, que hemos superado
ya la capacidad de carga del planeta, es decir, la máxima cantidad de seres humanos que
el planeta puede mantener de forma permanente.
De hecho se ha estimado en 1,7 hectáreas la biocapacidad del planeta por cada habitante
(es decir el terreno productivo disponible para satisfacer las necesidades de cada uno de
los más de 6000 millones de habitantes del planeta) mientras que en la actualidad la huella
ecológica media por habitante es de 2,8 hectáreas.
Crecimiento demográfico y sostenibilidad (DES, ONU-Unesco)
|
L'informe de la petjada ecològica del grup WWF (Fons Mundial per la
Natura) de 2006 deixa clar des del pròleg que aquest excés és molt gran i
no sols significa que no és extensible a tothom, sinó que duim 25 anys
consumint més del que la Terra pot donar-nos.
WWF inició la publicación del Informe Planeta Vivo a partir de 1998 para mostrar el
estado del Planeta natural y el impacto de la actividad humana sobre él. Desde entonces
hemos venido refinando y desarrollando nuestras mediciones del estado de la Tierra.
Y no tenemos buenas noticias. El Informe Planeta Vivo 2006 confirma que estamos
utilizando los recursos del Planeta más rápido de lo que éstos se pueden renovar. Los
últimos datos disponibles (para 2003) indican que la Huella Ecológica de la humanidad,
nuestro impacto sobre el Planeta, se ha más que triplicado desde 1961. Nuestra huella
actual excede en casi un 25 por ciento la capacidad del planeta de regenerarse.
Las consecuencias de nuestra acelerada presión sobre los sistemas naturales de la
Tierra son predecibles y además muy graves. El otro índice en este informe, el Índice
Planeta Vivo, muestra una pérdida rápida y continua de la biodiversidad (...).
El mensaje de estos dos índices es claro y urgente: hemos venido excediendo la
habilidad de la Tierra de sostener nuestro estilo de vida durante los últimos 20 años, y
necesitamos detenernos..
Informe Planeta Vivo 2006 (WWF)
|
Els danys a sobre l'entorn són costos amagats que haurem de destapar i,
algun dia, haurem de pagar. Quan abans ho facem, millor per a les
futures generacions.
Petjada ecològica (Informe Planeta Vivo 2006, WWF)
Però en qualsevol cas, el futur serà pitjor si no es controla el
creixement demogràfic (cada any augmenta la població en 80 milions de
persones), i a Àsia sembla estar molt descontrolat (57% del creixement
demogràfic, 20% a l'Índia):
L’energia és un altre dels grans problemes, però no perquè el petroli s'acabi:
El principal problema asociado a los combustibles fósiles, sin embargo, no es el de su
agotamiento (aunque sea muy lamentable que se prive así a las generaciones futuras de
materias primas esenciales en la producción de medicinas, fertilizantes, textiles,
plásticos, etc.) sino el de su contribución al incremento de la concentración de gases de
efecto invernadero y al cambio climático que ello está provocando.
(...) buscar la solución a los problemas energéticos en la explotación de nuevos yacimien-
tos, a costa de degradar nuevos ecosistemas como selvas vírgenes o zonas polares con
tecnologías agresivas como el fracking (fracturación hidráulica de esquistos y otras
formaciones rocosas a grandes profundidades) no recibe el apoyo de Naciones Unidas.
La transición energética (DES, ONU-Unesco)
|
La fam al món n'és una altra (molt relacionat amb la superpoblació) y
que dona una imatge casi en negatiu de la petjada ecològica:
La responsabilitat vers les futures generacions impregna molts dels
documents de l'ONU, especialment el de Desenvolupament Humà de 2011:
(...) en vista del riesgo de llegar a una situación catastrófica, nos inclinamos a favor de
preservar los activos naturales básicos y el flujo de servicios ecológicos asociados.
Además, esta perspectiva es coherente con los enfoques de desarrollo basados en los
derechos humanos. El desarrollo sostenible implica la expansión de las libertades
fundamentales de las actuales generaciones mientras realizamos esfuerzos razonables
para evitar el riesgo de comprometer gravemente las libertades de las futuras
generaciones. Un aspecto fundamental de esta idea es la deliberación pública razonada,
que también es esencial para definir los riesgos que la sociedad está dispuesta a aceptar.
Informe sobre Desarrollo Humano (ONU, 2011, pag. 2)
|
Aquest també adverteix que les conseqüències del canvi climàtic seran especialment dures en els països en desenvolupament:
Las tendencias ambientales observadas en las últimas décadas muestran un deterioro en
varios frentes, con consecuencias adversas para el desarrollo humano, en especial para los
millones de personas cuyos medios de vida dependen directamente de los recursos naturales.
• A nivel mundial, casi 40% del suelo está degradado debido a la erosión, la disminución de la
fertilidad y el pastoreo excesivo. La productividad está en descenso y se calcula que la pérdida
de rendimiento es de hasta 50% en los escenarios más adversos.
• La agricultura da cuenta de entre 70% y 85% del consumo de agua, mientras que alrededor
de 20% de la producción mundial de cereales utiliza este recurso de manera no sostenible,
poniendo en peligro el crecimiento agrícola a futuro.
• La deforestación es un reto importante. Las mayores pérdidas forestales entre 1990 y 2010
ocurrieron en América Latina y el Caribe y en África Subsahariana (figura 5). La cubierta
forestal se expandió muy poco en las demás regiones.
• La desertificación amenaza las tierras áridas donde vive un tercio de la población mundial.
Algunas zonas son particularmente vulnerables, en especial en África Subsahariana, con
suelos sensibles y poca capacidad de adaptación.
Se prevé que los factores ambientales adversos aumentarán los precios mundiales de los
alimentos en 30% a 50% (en términos reales, en las próximas décadas) e intensificarán la
volatilidad, con graves consecuencias para los hogares pobres. Los 1.300 millones de
personas que se dedican a labores agrícolas, pesqueras, forestales y de caza y recolección
serán los más amenazados.
Informe sobre Desarrollo Humano (ONU, 2011, pag. 6)
|
Alguns governants han fet aportacions molt destacades als fòrums internacionals, com el president d’Uruguai, Jose Mujica:
(...) ¿qué le pasaría a este planeta si los hindúes tuvieran la misma proporción de autos
por familia que tienen los alemanes? Cuánto oxígeno nos quedaría para poder respirar?
Más claro: ¿tiene el mundo los elementos materiales como para hacer posible que 7 mil
u 8 mil millones de personas puedan tener el mismo grado de consumo y de despilfarro
que tienen las más opulentas sociedades occidentales? ¿Será eso posible? ¿O tendremos
que darnos otro tipo de discusión?
Hemos creado esta civilización en la que hoy estamos: hija del mercado, hija de la
competencia y que ha deparado un progreso material portentoso y explosivo.
Pero la economía de mercado ha creado sociedades de mercado. Y nos ha deparado esta
globalización, cuya mirada alcanza a todo el planeta.
¿Estamos gobernando esta globalización o ella nos gobierna a nosotros?
Jose Mujica, president de Uruguay (Cumbre de Rio, junio 2012)
|
I Equador ha incorporat a la seva nova constitució principis d’equilibri
amb la natura, els quals estan molt arrelats als pobles nadius de molts
indrets del món.
La expresión “sumak kawsay” (traducida al castellano como “buen vivir”) proviene del
kiwchua y forma parte del legado conceptual y vital de pueblos andinos originarios,
existiendo también en otras lenguas de la misma región conceptos que hacen referencia
a contenidos similares.
En general, su contenido da cuenta de una forma “armónica” de conducción de la vida
entre los seres humanos y la naturaleza; (...) también se puede observar que el
“sumak kawsay” presenta diferencias con concepciones de la “vida buena” que han
sido acuñadas desde tradiciones occidentales, (...). A diferencia de éstas, la expresión
“buen vivir” acentúa más en una comprensión de la naturaleza que sirve de base para
el diseño de una vida que se tenga por “buena”.
David Cortez, La construcción social del “Buen Vivir” (Sumak Kawsay) en Ecuador.
|
Fins i tot el president USA, al seu segon discurs d'investidura del
passat 21 de gener, va fer referències directes a la necessitat
d’afrontar el problema del canvi climàtic i de les grans desigualtats
entre els habitants del planeta.
(...) Juntos, descubrimos que un mercado libre solo prospera cuando
existen reglas
que garanticen la competencia y los negocios justos.
(...)
Nosotros, el pueblo de los Estados Unidos, aún creemos que las
obligaciones que
tenemos como estadounidenses no se centran solo en
nosotros sino en la posteridad
de todos. Seguiremos respondiendo a la
amenaza del cambio climático sabiendo que,
si no actuamos,
traicionaríamos a nuestros hijos y a las generaciones futuras.
Algunos todavía negarán el dictamen abrumador de la ciencia, pero ninguno puede
evitar el impacto devastador de los incendios pavorosos, las sequías
catastróficas y
las tormentas más potentes.
(...) Nosotros, el pueblo
de los Estados Unidos, declaramos hoy que la más evidente
de las
verdades, que a todos se nos ha creado igual, (...)
Presidente Obama (Discurso de investidura, 21-01-2013)
|
L'expresident de la Unesco, Mayor Zaragoza, ho resumeix dient que necessitam més i millor democràcia:
(...) Sólo hay una respuesta, que requiere un liderazgo inequívoco: más democracia,
mejor democracia. Una democracia que no permita que los elegidos hagan a
continuación, en muy pocas horas, exactamente lo contrario de lo que han prometido
para ser votados.
(...) ha llegado el momento de “los pueblos”, de dejar de ser espectadores impasibles y
pasar todos los ciudadanos, pacífica pero firmemente, a ser actores implicados en el
cambio.
Los cambios, como la libertad y la solidaridad, no se otorgan si en primer lugar no se
construyen en uno mismo.
Ha llegado el momento de “Nosotros, los pueblos” a través de las modernas tecnologías
de la información y de la comunicación, tomar en manos las riendas de nuestro destino.
Federico Mayor Zaragoza:"Mercados, obcecación europea, falta de liderazgo"
|
Quina pot ser la resposta del món educatiu?
Informació extreta, en gran part, de l’article:
Per què una Dècada de l’Educació per un Futur Sostenible?
(2005-2014) Crida de Nacions Unides a tots els Educadors.
de Daniel Gil i Amparo Vilches, 2006
professors de la Universitat de València.
Suposà una sorpresa la crida de Nacions Unides, durant la Primera Cimera
de la Terra (Rio, 1992), als educadors de tots els camps i nivells,
tant de l’educació formal com de la no reglada, perquè contribuírem a
formar ciutadans i ciutadanes conscients de l’actual situació
d’emergència planetària i preparats per a participar en la necessària
presa de decisions. L’expressió “emergència planetària” conferia a la
crida un cert dramatisme.
És per això que, 10 anys després, a la Segona Cimera de la Terra
(Johannesburg, 2002), es va comprendre la necessitat d’una campanya
intensa i de llarga durada. Va sorgir així la idea d’una Dècada de
l’Educació per un Futur Sostenible, amb el propòsit d’aconseguir la
implicació de la generalitat dels educadors en la formació d’una
ciutadania conscienciada de la situació del planeta i a més preparada
per a la necessària presa de decisions (Resolució 57/254, aprovada el 20
de desembre de 2002 per l’Assemblea General de Nacions Unides).
Quines mesures caldria adoptar per encarar-nos a la situació
d’emergència planetària? Una abundosa literatura es refereix a tot un
seguit de possibles mesures específiques que, com en el cas dels
problemes, hem de contemplar conjuntament, partint d’un concepte
globalitzador com és el de sostenibilitat.
El concepte de sostenibilitat sorgeix, per via negativa, com el resultat
de les anàlisis de la situació del món, que pot descriure’s com una
insostenible “emergència planetària” que amenaça greument el futur de la
humanitat.
Un futur amenaçat és, precisament, el títol del primer capítol de El
nostre futur comú, l’informe de la Comissió Mundial del Medi Ambient i
del Desenvolupament (CMMAD, 1988) a la qual devem un dels primers
intents d’introduir el concepte de sostenibilitat: "El desenvolupament
sostenible és el que satisfà les necessitats de la present generació
sense comprometre la capacitat de les generacions futures per
satisfer-ne les seves”.
La ciutat de l'any 2020
Una primera crítica de les moltes que ha rebut la definició de la CMMAD
és que el concepte de desenvolupament sostenible no aniria més enllà de
ser una idea de sentit comú i de la que apareixen indicis en nombroses
civilitzacions que han intuït la necessitat de preservar els recursos
per a les generacions futures.
La idea d’insostenibilitat de l’actual desenvolupament és recent i ha
constituït una sorpresa per a la majoria. I és nou en un sentit més
profund: s’ha comprés que la sostenibilitat exigeix prendre en
consideració la totalitat dels problemes interconnectats i que això
sols és possible a escala planetària, perquè els problemes són també
planetaris.
Es tracta d’una idea recent que avança amb molta dificultat, perquè els
signes de degradació han estat fins recentment poc visibles i perquè, en
algunes parts del món, els éssers humans hem vist millorar notablement
el nostre nivell i qualitat de vida en unes poques dècades.
Com escriu Mayor Zaragoza (2000) "la preocupació, sorgida recentment,
per la preservació del nostre planeta és indici d’una autèntica
revolució de les mentalitats: apareguda en tot just una o dues
generacions, aquesta metamorfosi cultural, científica i social trenca
amb una llarga tradició d’indiferència, per no dir d’hostilitat".
Ara bé, no es tracta de veure al desenvolupament i al medi ambient com a
contraris (el primer “agredint” al segon i aquest “limitant” al
primer, com sí passa amb el creixement, que és contrari tant al
desenvolupament sostenible com al medi ambient) sinó de reconèixer que
estan estretament vinculats, que l’economia i el medi ambient no poden
tractar-se per separat.
La idea d’un desenvolupament sostenible, tanmateix, parteix de la
suposició que pot, i hi ha d’haver, desenvolupament, millora qualitativa
o desplegament de potencialitats, sense creixement, és a dir, sense
increment quantitatiu de l’escala física, sense incorporació d’una major
quantitat de materials. Amb d’altres paraules: el creixement no pot
continuar indefinidament en un món finit, però sí és possible el
desenvolupament. Possible i necessari, perquè les actuals formes de vida
no poden continuar, han d’ocórrer canvis qualitatius profunds, canvis
que han d’afectar tant a aquells (la majoria) que viuen precàriament,
com al 20% que viu més o menys confortablement. Aquests canvis
qualitatius suposen un desenvolupament (no un creixement) que haurem de
dissenyar (junt amb als més joves) i orientar d’una forma adient.
“L’escola ha de contribuir a evitar el trauma del canvi inevitable”
Ramon Folch, 1992 (socioecòleg, consultor
en gestió ambiental de la UNESCO, ha estat membre i secretari
eneral del Comitè Espanyol del Programa MaB/UNESCO)
|
L’escola, un centre educatiu (ja sigui de primeres etapes, de formació
secundària o d’adults), ha de ser conscient del seu paper a la societat.
El canvi és inevitable. Com a mínim, els educadors hem de contribuir a
minimitzar el trauma que ens suposarà aquest canvi. Però també podem
treballar, hauríem de treballar, per a que el nostre alumnat sigui
protagonista del canvi.
Però... cap on va el canvi?
Sembla que està clar que...
Conceptes i idees com la sostenibilitat, el decreixement, la fal·làcia del creixement
sostenible, la petjada ecològica, l'obsolescència planificada, la motxilla ecològica,
el factor 4, l'anomenat "teorema del nenúfar", la tragèdia dels comuns, l’economia
del bé comú, l'indicador de desenvolupament humà, les finances ètiques, els moviments
“slow”, la contrapublicitat, els bancs de temps,… són conceptes i idees que ja no podem
obviar i que s’han d’anar introduint al dia a dia de les aules.
|
És responsabilitat dels educadors formar-se i implicar-se en aquestes noves necessitats.
Es preciso, por ello, asumir un compromiso para que toda la educación (...) preste
sistemáticamente atención a la situación del mundo, con el fin de proporcionar una
percepción correcta de los problemas y de fomentar actitudes y comportamientos
favorables para el logro de un futuro sostenible.
Década por una Educación para la Sostenibilidad (ONU-Unesco)
|
Nota: Podeu trobar aquest document ("consumisme insostenible") i els enllaços que s’hi citen a internet:
http://consumismeinsostenible.blogspot.com
Quina pot ser la resposta al CEPA Camp Rodó?
Queda obert el debat. Hi pot haver diferents actuacions, però potser tot se pot resumir en el quadre següent.
Fonts d'informació
Per tal de centrar el tema en fonts fiables podeu consultar els cinc
informes següents, dels quals hem extret moltes de les cites anteriors.
El document fonamental és l' "Informe de Desenvolupament Humà" de l'ONU:
1. Grup Internacional d'experts en el Canvi Climàtic (i la
sostenibilitat), informes de 2007. Inclou la corba del CO2 (Grupo
Trabajo I, Resumen técnico, pag 24), la previsió de temperatura mundial a
finals del segle XXI segons les emissions que facem (Grupo Trabajo III,
Resumen, pag 15) i l'impacte que això tindrà a les diferents regions
(Grupo Trabajo II, Resumen, pag 5 i seg.). Hi ha un informe de síntesi
que ho resumeix.
http://www.ipcc.ch/publications_and_data/publications_climate_change_2007_the_ar4_synthesis_report_spanish.htm
2. Informe de la petjada ecològica del grup WWF (Fons Mundial per
la Natura) de 2006, en castellà. Des del pròleg deixa clar que portem
25 anys consumint més del que la Terra ens pot donar (resum interessant a
wikipedia, "huella ecológica").
http://www.footprintnetwork.org/newsletters/gfn_blast_0610.html
3. Informes de l'ONU "Objectius del Mil·leni" sobre la
superpoblació, la pobresa mundial i el desenvolupament sostenible. Hi ha
moltes pàgines perquè l'ONU té molts temes oberts. Destaquem la pàgina
principal a sobre Desenvolupament Humà:
http://hdr.undp.org/es/informes/mundial/idh2011/descargar/
on trobam l'informe de 2011 en versió completa i resumida.
I l’acompanyam d’una llista dels principals temes relacionats amb la sostenibilitat:
3.1 De l'energia:
http://www.un.org/es/events/sustainableenergyforall/
3.2 Canvi climàtic:
http://www.cop17-cmp7durban.com/index.html
3.3 8 objectius del mil·leni:
http://www.undp.org/content/undp/es/home/mdgoverview/
3.4 Sostenibilitat:
http://www.undp.org/content/undp/es/home/mdgoverview/mdg_goals/mdg7/
3.5 Any de cooperatives:
http://www.un.org/es/events/coopsyear/
3.6 Principis coop.:
http://www.un.org/es/events/coopsyear/background.shtml
4. Conferència "el planeta bajo presión" de SCIDEV (xarxa de ciència i desenvolupament).
Adverteix que no s'estan abordant correctament ni la biodiversitat ni el
canvi climàtic. Pronostica el colapse d’algunes fonts primeres (la
agricultura, la pesca, ...), marca els propers 10 anys com el límit per
prendre decisions i recalca que els científics no poden continuar com si
no passes res.
http://www.scidev.net/es/agriculture-and-environment/planet-under-pressure-2012-2/news/el-estado-del-planeta-es-cr-tico-advierten-cient-ficos.html
5. Documents de la dècada per a la sostenibilitat (ONU-OIE)
centrats en la idea del futur sostenible, amb referències al consumisme,
la sostenibilitat, la globalització (o antiglobalització) i el
decreixement. Els més interessants són el document introductori de la
Unesco i l'índex dels documents específics publicats a la OEI per
iniciativa de l'ONU:
http://unesdoc.unesco.org/images/0016/001621/162177s.pdf
http://www.oei.es/decada/indice.php
Alguns d'aquests enllaços especialment interessants per a l'educació poden ser els següents:
OEI, revolució cultural:
http://www.oei.es/decada/accion.php?accion=000
OEI, sostenibilitat econòmica:
http://www.oei.es/decada/accion.php?accion=002
OEI, els educadors:
http://www.oei.es/decada/educadores.pdf
OEI, els ciutadans:
http://www.oei.es/decada/ciudadanas.pdf
OEI, consum:
http://www.oei.es/decada/accion08.htm
6. Documents a sobre el decreixement i economia. Escrits per
economistes i filòsofs, poden ser fonamentals per aclarir conceptes com
sostenibilitat, globalització (o antigloba-lització) i decreixement. Els
més interessants són el video de Taibo i el resums de Latouche:
"El decrecimiento como alternativa". Conferència de Carlos Taibo a la segona "Universidad Socioambiental de la Sierra".
http://www.youtube.com/watch?v=xopPWI6Mom8
"Por una sociedad de decrecimiento". Article de 2003 Serge Latouche, "Le Monde Diplomatique":
http://ebookbrowse.com/por-una-sociedad-de-decrecimiento-pdf-d419161942
La apuesta por el decrecimiento (Icaria 2009). Hi ha un resum extens a:
http://www.curriqui.es/archivos_pdf/Decrecimiento/Resumen_apuesta_decrecimiento_latouche.pdf
Falta de liderazgo. Article d'abril 2012, Federico Mayor Zaragoza
http://trumanfactor.com/2012/mercados-obcecacion-europea-falta-liderazgo-8680.html
Nota: A la web podeu trobar els enllaços anteriors (més accessibles) i més informació:
http://consumismeinsostenible.blogspot.com
